Som ja gairebé a mitjans de març i aquí estem, llestos per explorar un tema que està marcant tendència en el món artístic! En els últims anys, la intel·ligència artificial ha guanyat rellevància, especialment en el món de les arts, on ha obert un ampli debat sobre el seu rol en la creació artística. Com podem veure aquestes setmanes en l’àmbit del cinema, on pel·lícules candidates a l’Oscar, com The Brutalist, han revelat utilitzar intel·ligència artificial per perfeccionar el film, cosa que ha generat diversos detractors. En el blog d’avui, ens endinsem en com aquesta tecnologia està transformant la literatura. És la intel·ligència artificial una amenaça per a la creativitat humana o, per contra, una eina que obre noves portes? Acompanyeu-nos a descobrir com aquesta revolució tecnològica està impactant la creació literària.
En general, la intel·ligència artificial es basa en algoritmes que repliquen la intel·ligència humana, per la qual cosa, a mesura que van recopilant informació, milloren les seves capacitats. No obstant això, aquests algoritmes només es basen en la informació existent a la xarxa. Pel que fa a l’àmbit literari, la computació algorítmica no té la capacitat de generar noves idees, ja que simplement recopila i combina informació. Per tant, no suposa un atac a la creativitat intrínseca de l’ésser humà; al capdavall, la capacitat de generar noves idees i de pensar de manera creativa és exclusiva de la cognició humana, en ser un intercanvi d’informació entre els dos hemisferis cerebrals. De fet, si el món literari depengués exclusivament de la IA, es crearia un entorn homogeni, sense punts de vista diversos. Dependre’n totalment comportaria una manca d’experiència en la vida d’una persona; si una màquina ho genera tot, no s’aconsegueix l’aprenentatge ni la millora que arriben amb l’experiència. Cal assenyalar que l’ús excessiu de tecnologies d’intel·ligència artificial implica una alta despesa de recursos energètics, cosa que contribueix al canvi climàtic.
Així i tot, la intel·ligència artificial també pot contribuir a l’avanç de la creació artística. Bàsicament, és una eina eficaç per a consultes lingüístiques o per millorar els nostres textos, sigui a escala gramatical o estructural. També la podem utilitzar com a font d’inspiració i per testar noves idees. Al capdavall, la intel·ligència artificial pot recollir una gran quantitat de documents presents a Internet en qüestió de minuts, per la qual cosa, d’alguna manera, ens mostra l’imaginari col·lectiu existent a la web, cosa que pot ajudar-nos a estimular la nostra creativitat, millorar idees preexistents o fins i tot interpretar les nostres idees més desordenades, quan li demanem a la IA que les interpreti. Un exemple de coexistència entre artista i intel·ligència artificial són les obres d’Ignacio Junquera, un artista especialitzat en la il·lustració amb intel·ligència artificial, que complementa el seu treball artístic i els seus relats, creant un estil únic. Això es reflecteix en el llibre Moradores: Habitantes de taberna, on complementa els seus relats amb il·lustracions d’increïble detallisme que Parnass va editar el passat any 2024. En breu es publicarà una altra obra d’aquest autor: el Bestiario de insectos mecánicos del profesor Ignatius Peeternualles, una nova recopilació de contes breus caracteritzats per l’extravagant humor d’Ignacio Junquera, acompanyats alhora d’unes il·lustracions aclaparadorament belles dels enginys mecànics que protagonitzen cada relat. Un nou exemple que la intel·ligència artificial pot estar al servei del creador per aportar bellesa i singularitat a la seva obra.
En resum, la intel·ligència artificial és una eina que contribueix al procés artístic, sense arribar a suplantar-lo ni encarregar-se al 100% de la creació. El seu ús moderat pot expandir els nostres horitzons creatius i, alhora, ajudar-nos en tasques tedioses o repetitives. La clau és trobar l’equilibri.
Per Meritxell Lancis
