FRANCISCO COBACHO
Als germans Antonio i Juan, que lluiten per subsistir entre temps convulsos, discrepàncies ideològiques, el despotisme dels actors del conflicte bèl·lic i la misèria de la guerra, els ha sorprès l’intent de cop d’estat del general Franco. Cap dels dos creu estar assenyalat per cap conflicte que els generi enveges o picabaralles amb els altres veïns, però malgrat l’aparent tranquil·litat que es respira, el veritable problema comença la mateixa matinada en què el cap de la guàrdia civil, Andrés Álvarez assassinen a la mestra escola d’Ujaca, la promesa d’Antonio.
Fugides, persecucions, aïllament, solitud, amor, gelosia, lliurament, exacerbats odis, perdó, pors, venjances, retrobaments.
Una obra evocadora que ens fa a tots testimonis de ferides encara obertes després de la infausta condemna que va suposar la Guerra Civil Espanyola.
FRANCISCO COBACHO
Va néixer en una aldea de Còrdova on va viure fins a la seva adolescència. Als setze anys, juntament amb la seva família, va emigrar a Barcelona. Des de llavors viu a la Ciutat Comtal. El que va ser tècnic de telecomunicacions, empleat en una empresa de telefonia i xarxes, ara és un jubilat amb alguns anys al darrera. Des de sempre ha portat molt endins l’escriptura. Va ser cofundador de les revistes literàries Alcudia i Alga. Va cursar quatre anys (un cicle complet en la modalitat de Novel·la) a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu de Barcelona. Ha publicat, tant relats com poemes, a les col·leccions Verde Blanco (en diversos llibres antològics Alas para la poesía); Aradores, a les seves antologies Arando versos i Cosecha de invierno; Poesía solidaria i Voces del laberinto. A l’abril del 2024 publica el poemari La memoria del viento. Té inèdits dos llibres de relats (Cual las esencias de un árbol y Pluma y papel) i tres poemaris més. També s’ha endinsat en els oficis de pintor d’olis i marqueteria artística. És membre del col·lectiu d’escriptors El laberinto de Ariadna i soci d’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya).