AMALIA SANCHÍS
Amalia Sanchís, en el seu llibre Basura poética (1997-1998), ara recuperat, recull el millor de la seva tradició del caos i de la radicalitat, reuneix el llenguatge verbal i l’icònic, amb una poètica sinestèsica, i, servint-se també del recurs de la ironia, de la imatge desplaçada i el dinamisme negatiu, ens llança a un món d’inversió, on el caigut demana ser restaurat, al mode alquímic, transformatiu. El poemari, que dormia des de fa vint-i-cinc anys esperant el seu moment –però no aliè a la polipoesia, a les seves performances i als seus treballs sonors– ressorgeix en un nou vestit de llibre, lliure de les catacumbes que volien el seu oblit.
AMALIA SANCHÍS
Treballa, a més de la poesia discursiva, el videoart, la poesia objectual i visual, performance i instal·lacions.
És autora de 6 poemaris i coautora, juntament amb Jaime D. Parra, d’una recopilació de poetes joves i forma part de nombroses antologies poètiques i narratives. Ha publicat la seva obra també en revistes literàries, i participat en festivals, tant nacionals com internacionals, de performances i poesia visual. Ha realitzat diverses exposicions, individuals i col·lectives, de la seva obra visual.
És sòcia fundadora de Parnass Edicions i In-Verso edicions de poesia.
Actualment està en procés de finalitzar un altre poemari i la seva primera novel·la.
Pròleg de Jaime D. Parra
Col·lecció POETIKAS