Aquí estem de nou després d’una breu aturada en acabar l’any! El mes de febrer ha arribat amb molta energia i nous projectes en marxa. Avui parlarem de com la poesia es converteix en un espai terapèutic que ens ajuda a reconnectar amb nosaltres mateixos, juntament amb exemples del nostre catàleg.
Quan pensem en la poesia, el més probable és que ens centrem en la seva forma: un text escrit en vers. No obstant això, aquesta forma lírica s’ha convertit en una eina per a explorar les nostres emocions. En un món accelerat que premia enterrar sentiments i passar pàgina, la poesia es converteix en un espai atemporal, on podem detenir-nos a plasmar el nostre interior, igual que un cantautor fa amb una cançó.
De fet, diversos doctors en psicologia com Robert Carroll o James Pennebaker, centren els seus estudis en els beneficis de l’escriptura i la poesia respecte a la salut mental. Segons els experts, l’escriptura és una eina poderosa que no sols ajuda a processar traumes acumulats, sinó que també actua com una manera de reduir l’estrès. El procés de l’escriptura, i especialment la poesia, ens ajuden a expressar la part més irracional i reprimida del nostre cervell, i es converteix en un mirall que reflecteix la nostra part interior. El llibre Ex nihilo/ Post mortem d’Abril Riu és un bon exemple d’aquest procés, ja que l’autora revela les cicatrius ocultes durant anys de maltractament.
L’escriptura actua com una expressió creativa del cervell i ens permet guanyar perspectiva, ajudant-nos a revisar els pensaments des d’un punt de vista extern, cosa que contribueix a trobar solucions i noves esperances.
Al seu torn, l’art d’escriure no sols afecta a l’autor, sinó que també serveix com a catarsi als seus lectors, ja que a través de la seva lectura provoca un efecte purificador o transformador fruit de l’alliberament d’emocions. En llegir els estats emocionals dels autors, com a lector, pots veure els teus problemes reflectits i sentir una forta empatia. En llibres com Sense tu, l’autora Glòria Simon recull la seva experiència de dol i al seu torn crea un espai d’empatia, on tothom que ha perdut un ésser estimat pot veure’s reflectit.
En definitiva, la poesia és un art que ens permet generar bellesa del dolor. A través de les seves imatges escrites, l’autor reflecteix el seu món emocional interior, però al seu torn, en tractar temes universals, comparteix amb el lector les seves meditacions de manera terapèutica. Una última recomanació dins del nostre catàleg és Núvols sense tu de Dolors Cuní Castell, que retrata el seu dol mitjançant una recopilació dels seus records.
Al final, la poesia ens ofereix l’oportunitat d’alliberar-nos i a trobar consol en les paraules.
Moltes gràcies per continuar llegint-nos!
Per Meritxell Lancis
