ALTA ESQUINA DEL AIRE

Alta esquina del aire és un llibre de celebració i d’homenatge. Des de dalt —aquest lloc simbòlic al qual aspira la poesia quan anomena allò essencial— Jesús Pico Rebollo desplega una obra que abraça la vida en totes les seves dimensions: la memòria, l’amor, l’amistat, la justícia, la paraula i la consciència humana.

Estructurat en tres seccions, el llibre reuneix poemes que miren cap al passat sense nostàlgia buida, s’obren al dolor aliè amb compromís humà i reten tribut a la paraula i a aquells que l’han habitada amb autenticitat. La diversitat temàtica troba unitat en una ètica clara: la defensa d’allò essencial i d’allò veritablement viscut.

Amb una àmplia riquesa formal —del sonet al vers lliure, de l’oda al haiku—, aquests textos, reconeguts en diferents certàmens, aposten per una poesia exigent, allunyada de modes, que busca romandre en aquest lloc on l’emoció i la consciència es troben.

JESÚS PICO REBOLLO

Neix a Sardón de Duero (Valladolid) l’any 1956.

La seva dedicació a l’escriptura i a la poesia neix de la seva vocació lectora. Llegeix i escriu des de ben petit i, tot i que el seu entorn familiar i social no és dels més propicis, va adquirint destresa i cultura literària de manera autodidacta al llarg de la seva vida.

Als onze anys li publiquen un article a la revista bilbaïna Jóvenes en marcha. Comença a escriure poesia amb catorze o quinze anys. Temps després apareixen poemes seus al suplement cultural del Diario Regional de Valladolid, ciutat on estudia Mestria Industrial i on li dediquen, el 1976, la 661a Mañana de la Biblioteca de la Casa de Cervantes, lloc emblemàtic on dona a conèixer els seus treballs i estableix relació amb altres poetes.

A finals de 1977 es trasllada a Sabadell, on aconsegueix treballar de torner i publica, el 1979, el seu primer llibre. Onze anys més tard, després de publicar el segon i coincidint amb la dissolució d’un grup de joves poetes (Veus i poemes, 1979, és la seva presentació pública), decideix abandonar l’escriptura o, almenys, la idea de publicar i d’intentar ocupar un espai en el panorama poètic i literari.

Després del servei militar comença estudis de Geografia i Història, que abandona en acabar el primer curs per dedicar-se a treballar en un laboratori d’assaigs d’obra i de materials de construcció.

A principis de segle, amb l’impuls d’internet i l’aparició de plataformes de blogs o bitàcoles, reprèn l’escriptura i obre un blog (Un verso como el pan de cada día), on va publicant entrades i poemes que mantenen viva la flama de la seva creació. El 2007 rep un tercer premi en un certamen de poesia a Viladecans i, des d’aleshores, ha obtingut 57 premis, la majoria de poesia, però també de relat i de teatre.

Actualment presideix l’Associació Poesia a trenc d’alba, de Sabadell. També és secretari de Poetas de Cornellá i del Círculo de Castilla y León de Barcelona.

Quan té temps participa en recitals i tertúlies d’altres grups.