LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA
Embastes i piripius és el segon dietari d’una trilogia, que comença simbòlicament el 1999 amb la recuperació atzarosa de la relació (fonamental al llarg del llibre) amb Lluís M. Xirinacs i arriba fins a l’estiu de l’any 2007, amb la seva mort, el seu «lliurament» final. Xirinacs és el mestre i el germà gran, el referent espiritual i intel·lectual, el model de compromís i coherència cíviques, fins al punt que els dos itineraris s’entrecreuen fraternalment i s’enriqueixen.
Són vuit anys intensos, sempre entre Olot i Barcelona, amb el naixement del fill, les malalties pròpies i les dels éssers estimats, la jubilació de l’institut, els morts de l’entorn familiar o del cercle de relacions literàries i polítiques, les decepcions de la política catalana i les enrabiades per l’espanyolisme recalcitrant d’Aznar, l’entrada com a conseller de la Caixa en representació de l’Ateneu Barcelonès, etc.
No es tracta, com diu l’autor mateix, d’una segona part. Aquest dietari mostra una personalitat molt més ben construïda que el primer, i gosaríem dir que molt més satisfeta: la d’algú que farà de les seves creences i de les seves conviccions el complement vital al rigor i l’autoexigència literària.
Demana’l a la teva llibreria.