ALBERT PLANELLES
DESCATALOGAT
Converses amagades parteix d’un pretext. L’autor, sol a l’habitació, té una paret blanca a la dreta. Aquesta paret, aquest mur, és com un mirall a què un s’acara i de qual un no es pot amagar. A partir d’aquí, i de manera creixent, els poemes reflexionen sobre un mateix i el seu pas per la vida, el temps i els records. S’estructura en tres parts. La 1a i la 3a són una unitat que té un interludi, la 2a part, en què en lloc d’un mur, ara amb qui un dialoga (també un interlocutor mut) és una gossa, la seva, una llaurador de color negra. La negra brillant d’un dels poemes…
Pere Quart deia que la poesia lírica és la traducció visible, aproximada i bella de certes formes del pensament. Esperem i desitgem que l’aproximació no us sigui aliena.