FRANCISCO COBACHO
Els versos de La memoria del viento constitueixen una barreja d’inquietuds, nostàlgies i anhels, tots ells adherits a les oscil·lacions d’un temps que, per molt que ens hi esforçem, se’ns esmuny de les mans com un cordill impregnat d’una enganxosa mescla i s’escapa ràpidament cap als confins d’un incert i desendreçat futur, en l’essència més ínfima del qual, encara s’endevina quelcom d’esperança i llum.
FRANCISCO COBACHO
Va néixer en una aldea de Còrdova on va viure fins a la seva adolescència. Als setze anys, juntament amb la seva família, va emigrar a Barcelona. Des de llavors viu a la Ciutat Comtal. El que va ser tècnic de telecomunicacions, empleat en una empresa de telefonia i xarxes, ara és un jubilat amb alguns anys al darrera. Des de sempre ha portat molt endins l’escriptura. Va ser cofundador de les revistes literàries Alcudia i Alga. Va cursar quatre anys (un cicle complet en la modalitat de Novel·la) a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu de Barcelona. Ha publicat, tant relats com poemes, a les col·leccions Verde Blanco (en diversos llibres antològics Alas para la poesía); Aradores, a les seves antologies Arando versos i Cosecha de invierno; Poesía solidaria i Voces del laberinto. A l’abril del 2023 va publicar la novel·la Nidos de abejarucos. Té inèdits dos llibres de relats (Cual las esencias de un árbol y Pluma y papel) i tres poemaris més. També s’ha endinsat en els oficis de pintor d’olis i marqueteria artística. És membre del col·lectiu d’escriptors El laberinto de Ariadna i soci d’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya).