MARIAN QUINTILLÁ MARTÍNEZ
El jardín incandescente és un poemari en el qual allò psicològic i intimista domina i condensa un món personal on s’alterna una poesia que apunta a narracions literàries i mites amb una poesia de les coses palpables i el quotidià, una poesia de l’existència. Sent la memòria, els records del passat i la infància la font primordial. El pou d’on extreure el valuós material líquid per a poetitzar, per a expressar l’alegria de viure, malgrat tot el dolor al qual a vegades ens enfronta la pròpia vida.
Un primer poemari treballat i consolidat, amb imatges sorprenents, que obre noves i esdevenidores expectatives dins de la producció poètica de l’autora.
MARIAN QUINTILLÁ
És natural de Tornos (Terol) i ha estat nòmada durant bona part de la seva vida, encara que amb la casa paterna establerta a Osca molts anys. Viu de manera estable entre Barcelona i Saragossa des de 1995.
D’inquietuds humanistes i formació acadèmica en Medicina i en Psicologia, treballa com a metge i també com a terapeuta i formadora de terapeutes.
És membre del grup de poesia Alga, en la revista literària de la qual publica regularment els seus poemes des de la tardor de 2016.
Gaudeix de participar en lectures i recitals poètics, convençuda que la poesia aconsegueix la seva plenitud en ser compartida en veu alta.
Recull poesia pròpia i aliena en el seu blog de poemes, poetes i altres herbes Que la vida iba en serio.